DIARI AVUI. 30/03/14
Darrera actualització ( Dilluns, 31 de març del 2014 16:10 )
PAÚL CARRASCO PRESIDENT DE L'ORGANITZACIÓ DE LES REGIONS UNIDES - FÒRUM GLOBAL D'ASSOCIACIONS DE REGIONS (ORU-FOGAR)
Més veus per la consulta.
Constituït
el 2007, l'òrgan que agrupa uns 900 nivells de govern intermedis del
món, l'ORU, reivindica el seu rol perquè les polítiques arribin a la
gent, i per això espera que l'acceptin l'any vinent com a observador a
l'assemblea general de l'ONU. A més, té entre els principis bàsics la
defensa contundent del dret a l'autodeterminació. El seu president és
l'equatorià Paúl Carrasco, prefecte de la província d'Azuay.
“El procés és políticament viable per al TC... Doncs feu!”
“Cap govern ni cap estat té dret a coartar la possibilitat de pronunciament d'una població, més enllà de si és legal”
“En un esquema com el plantejat, han de ser els ciutadans els que defineixin si volen ser part d'Espanya o no”
“No és responsable arribar a una votació si no hi ha un procés previ de debat i anàlisi entre la societat”
Carrasco ha estat els últims dies a Barcelona, on s'ha reunit amb Artur Mas Foto: JUANMA RAMOS.
Canals relacionats
No crec que els governs ho vegin amb bona cara, però veig correcte que s'expliqui què passa
E
l gran objectiu de la seva organització és enfortir els nivells de govern intermedis...
Sí,
creiem molt en la construcció des de baix de la política pública per a
la justícia social. Però el municipalisme és tan divers i ampli que cal
algú que faci de frontissa entre allò local i allò nacional. El problema
dels estats és que homogeneïtzen la política com si el territori fos de
l'estat nació i fos un sol tot, i no reconeixen la diversitat cap a
baix. La gent vol que li resolguin els problemes del dia a dia, i això
només ho fas atansant-t'hi.
Distingiu entre regions i nacions amb més aspiracions?
Tenim
de tot, però un dels elements fonamentals de la democràcia
participativa és el dret a l'autodeterminació dels pobles. Aquí, hi
entren en joc els nivells d'autodefinició, i cal una anàlisi freda i
real: hi ha regions que no és viable que es constitueixin en estats, i
d'altres que sí. A la meva província seria una bogeria, perquè és
il·lògic, sols no anem enlloc. Al final cal deixar que la població ho
decideixi.
Això val per a Catalunya?
És
clar! No sóc qui per opinar sobre Espanya i Catalunya, però en un
esquema com el que s'ha plantejat aquí, han de ser els ciutadans els que
defineixin si volen ser part d'Espanya o no.
El poble català és titular del dret a l'autodeterminació, així?
Sí,
i a més si l'exerceix esdevindrà un referent per a moltes regions del
món. Però cal analitzar-ho bé, perquè tampoc es poden generar regions
separatistes perquè sí; podria tenir un efecte positiu, però també
negatiu.
Així creu que podria ser un model?
Potser
no en el mateix nivell d'avançament d'Escòcia i Catalunya, però hi ha
una tendència global a buscar l'autonomia financera i política com a
resposta a la indubtable onada de recentralització actual: al Senegal
acaben de dictar una llei que elimina els governs intermedis...I a
Llatinoamèrica, siguin governs d'esquerres, dretes o centre, tots estan
en un procés de recentralització i de construir estats-nació amb governs
molt forts. La globalització ha generat un procés de recuperació de la
diversitat, però ha reduït el rol d'allò local, no ha afavorit el procés
d'autonomia. S'ha reduït el paper dels estats, els governs han vist que
perdien el control de l'administració i s'ha generat un procés de
recentralització.
Però també ha obert els ulls a les regions i s'han adonat que no cal la tutela estatal per ser viables...
Sí,
és clar. La globalització també ha ensenyat que, sent o no part d'un
país, les regions també podem generar relacions i desenvolupament
econòmic d'acord amb les nostres realitats...
Els estats petits són el futur? El mirall són els escandinaus...
En
termes de model de gestió política i administrativa, el planeta hauria
d'anar en dos sentits: deixar que certes regions es converteixin en
països, o bé dissenyar estratègies internes que desconcentrin el poder i
permetin l'autonomia federal dels territoris per dissenyar els seus
processos, ja que això els permet ser més eficients i propers a la
població.
Qui defineix el subjecte polític?
El
marc jurídic actual implica la reducció de la participació social. Si
realment existeix una visió política diferent del que implica la
democràcia, hem de deixar que la població decideixi. No amb el fusell,
sinó des de la perspectiva moderna. No és responsable arribar a una
votació si no hi ha un procés previ d'involucrament de la societat, de
debat i anàlisi de si realment convé o no un procés com el de Catalunya,
o de qualsevol altre lloc del món. El desenvolupament d'una cultura de
discussió, anàlisi i diàleg permetrà acabar decidint si la regió esdevé
un estat nació o segueix en un altre.
Això és el que s'intenta a Catalunya i es nega des de Madrid...
Sí,
conec la sentència del Constitucional i m'ha sorprès, perquè diu que
jurídicament no és legal, però políticament és viable. Doncs preneu la
decisió, feu-ho políticament viable! Cap govern ni cap estat té dret a
coartar la possibilitat de pronunciament d'una població, més enllà de si
és legal o no. Això sí, si es fracassa en el projecte, el ciutadà ha de
ser conscient que és responsabilitat seva també, no se'n renta les mans
i ho assumeix només el polític que ho ha liderat. Aquest és el
veritable concepte de la participació.
Es coneix la reclamació catalana al món?
No
crec que es conegui la identitat i la nacionalitat històrica catalana,
però sí que es coneix que és un país amb iniciativa, amb molt poder
econòmic, i sobretot molt innovador i tecnològic. En això és un referent
mundial.
I el procés polític sobiranista, com es veu a l'Amèrica Llatina?
No
crec que els governs de l'Amèrica del Sud ni de la resta del món ho
vegin amb bona cara, però a les regions, sobretot les que reclamen
autonomia, hi pot haver sentiment de simpatia. Veig correcte i molt
interessant que s'expliqui al món què està passant, però no puc estar en
una posició a favor o en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada